skip to Main Content

Passejada a Sentfores

Passejada A Sentfores

Sí, fou una matinal a Sentfores; hi anàrem a peu des de Cal Perotet del CoII del Guix i l’acabàrem al mateix lloc. Fou el Dijous Sant 29 de març. Hi assistirem tretze excursionistes, una participació reduïda –les vacances escolars i el començament de les vacances de Setmana Santa minvaren l’assistència– però fou un animós grupet per fer aquesta sortida fixada en el calendari de veterans d’enguany. Seguim endavant en la nostra modesta organització, com a secció creada fa ja divuit anys dins l’entitat excursionista Uecanoia. Ostres! Com si no res, ja portem un llarg camí, com corre el nostre temps de veterans jubilats!.

Bé, torno a la matinal de dijous passat. Ens acull una temperatura primaveral molt grata; malgrat els recents dies d’hivern cru amb nevades i que feien rajar la gota del nas. Caminarem per bon camí agrícola, pista amplia amb escassos desnivells, que des del Col! del Guix ens féu passar des de can Perotet successivament a prop de cal Nieló (nucli de masies) i de cal Milà (masia avui abandonada que el nucli d’habitatge, pallisses i corrals, fa adonar que en el seu temps era una gran finca agrícola).

Fem a un anar i tornar per veure des de certa distancia la Fou de Cal Milà, d’accés quasi inaccessible, on convindria reobrir el corriol que hi mena tot fent-hi una bona esporgada. És un barranc excavat pel curs de l’aigua del Torrent d’en Feliu degut a l’erosió sobre materials tous, i com la majoria dels torrents és de caràcter estacional duent aigua només després dels episodis plujosos.

Més endavant passarem igualment a frec de cal Pereto i una mica més enllà ja albirarem el turo boscós que acull l’ermita i casa de Sentfores, amb set segles d’història (1656), però documentada des del 1294, ja que anteriorment va haver-hi una capella segurament romànica. La llegenda diu que la construcció de l’ermita va ser deguda a la tossudesa de la Mare de Déu, trobada per un pastor, a romandre-hi. Fou restaurada el 1993.

En ser-hi esmorzarem en els bancs i taules de l’esplanada de picnic des de la qual teníem enfront la façana graonada de l’ermita. Donava plaer, mentre enllestíem la minestra, de conversar i contemplar la bella, rústega i antiga edificació. Es féu l’habitual foto del grup i direcció cap a Tous. Es baixa dret par la pista que passa per sobre la Pedrera (gran granja porcina) i en ésser davant el pont que mena al poble, trencarem a la dreta per ca la Noia i també per bon camí que quasi en la seva totalitat es pujador i després careneja pel bosc, ens situarem finalment sobre Cal Perotet i descendírem per trencat i pedregós sender fins on teníem els cotxes, després d’haver caminat uns vuit quilòmetres

Fineixo amb Ia felicitació a Josep M. Vilarrubias, Josep M.Dàvila, Josep M. Esteban i Pere Victori coordinadors d’un bonic itinerari que ens féu recórrer una zona situada al peu de la carena de la Tossa de personalitat remarcable amb grans conreus i el grup de masies que s’hi alternen, que són mostra de riquesa agrícola.
Joan Mollà P.

Back To Top
×Close search
Search