Camí de ronda de St. Feliu de Guíxols a Palamós

Els camins de ronda (camí de ronda, camí de salvament, camí de cornisa, camí de costa, corriol dels carrabiners, passeig litoral…) eren en temps precaris camins intensament treballats per anar a pescar, collir musclos,pelar suros, fer carbó, i fins i tot perquè els ramats d’ovelles pasturessin; avui són indubtablement camins públics de ronda de la Costa Brava arran de mar que, des de Port Bou fins a Blanes, recorren el litoral a través de penya-segats i cales.
Segons la seva localització i els seus orígens, els seus usos són diversos.Des de la primigènia funció estratègica i militar, de vigilància i defensa costanera a l’edat mitjana, passant per la funció marítima i econòmica de connexió amb zones de pesca i comerç de contraban, desembarcament i salvament, fins a arribar a l’actual funció social i patrimonial, convertits en un apreciat recurs turístic d’alt valor paisatgístic.
El dijous 17 d’octubre en férem un tram de ben bonic i interessant que bàsicament és el GR-92, que transcorre per boscos, penya-segats, corriols, cales, túnels, escales i sobretot molts, però molts graons. Se’ns diu que són 2.400 graons, nosaltres no els hem comptat, però les cames ens diran a la fi de la caminada que és un “trenca-cames”. Sortida des del port de Sant Feliu de Guíxols i ferma pujada al Puig de les Forques –o turó del Molí de les Forques–, una muntanya de 78 manomenat així perquè durant el segle XVIII hi penjaven els cossos dels executats. Hi ha una fantàstica vista de la volta de l’Ametller i de la badia de Sant Feliu. La darrera dècada se n’han arranjat alguns trams, com el que connecta el port de Sant Feliu de Guíxols amb la platja de Sant Pol, un corriol que ja apareix en documents del 1889 com a ‘camí de Tetuan’. Vorejant la costa passàrem per cala Ametller o dels Capellans, del Molí (aquí hi ha la via ferrata de la Cala del Molí pels més atrevits), cala Maset i platja de Sant Pol, on esmorzem. Prosseguint ens trobem la Punta de Cala Pedrosa i els Esculls de la Font, ja a s’Agaró, on el Camí de Ronda es va reconvertir en un passeig noucentista planificat i dissenyat per l’arquitecte Rafel Masó l’any 1916. La ruta continua cap a la platja de Sa Conca i Punta dels Eriçons. Tot aquest tram té poc més de sis km.
L’autocar ens recull i ens estalvia envoltar la desembocadura del riu Ridaura i tot el passeig marítim de la població de Platja d’Aro. Reprenem l’itinerari ala zona del Cavall Bernat, un monòlit de roca granítica situat a l’extrem nord de la platja Gran, modelat per les onades símbol conegudíssim de la població i des de Punta d’en Ramis i en direcció Cap Roig ara ja anem cap a Sant Antoni de Calonge, on el tram que ve és espectacular perquè el Camí de Ronda es converteix en un estret sender que serpenteja entre els penya-segats, cales d’aigua cristal•lina i platges de sorra de gra gruixut. Després de Torre del Garrigó i Torre Valentina, una antiga torre cilíndrica de defensa costenera que és monument protegit integrat en la urbanització del mateix nom, a la desembocadura de la Riera de Calonge aturem la caminada. Se’ns a fet un xic tard i fins a Palamós hi anem amb l’autocar perquè ja tot és ciment i transcorre per un passeig marítim al costat de la platja. Aquest segon tram té uns 4’5 km.
Potser sobren les paraules davant la bellesa d’alguns dels racons i petites cales que s’amaguen entre els penya-segats. Contrastos de colors fascinants: El blau del cel, el verd dels pins aferrats a les roques i besant les onades d’un mar de colors tornassolats sobretot a primeres hores del matí. Massa poètic? Pot ser. Sigui com sigui, aquests paratges no ens han deixat indiferents.
Ruta molt ben senyalitzada. Tan sols cal seguir el GR(amb les marques blanques i vermelles) tota l’estona.