CIRCUIT DES DE L’EMBASSAMENT DE TOUS

Dijous 25 d’abril, passejada que va anar bé per cremar l’enfarfec de les mones. Aprofitant que el terme de Tous sempre dóna per nous circuits, aquesta vegada els coordinadors proposaren un recorregut, que si bé per terres sovint trepitjades, tenia la novetat que una part era per corriols o senders pel mig del bosc ben poc coneguts. Cal remarcar un tram que des de la masia de Gallardes, planejant primer i després pujant suaument, transita pel mig d’esplendorosa vegetació.

Hem aparcat els cotxes sobre l’embassament de Tous. Per la pista asfaltada ens arribem a Cal Minguet, per seguir vers Mas Gallades. L’origen d’aquesta masia és molt antic, d’època romànica, conforma un conjunt d’edificis d’època més tardana, formant un clos tancat. La part més antiga del segle X-XI sembla fortificada, de la qual exteriorment es poden apreciar línies d’espitlleres. Gallardes és una de les masies més antigues de les que hi ha documentades a Tous. En el llibre “Tous mil anys d’Història” es diu: …amb data del 5 de setembre del 1279, ens parla de l’existència de dos documents on s’anomena ja, el mas de Gerardes. Fins ben entrat el segle XVII no va passar a dir-se Gallardes.

Ara seguim pel bonic sender o corriol que abans hem esmentat, deixant a l’altra banda, a la dreta, les masies de Cal Rosic i de Cal Marcel, fins a apropar-nos a l’altura de la Goda sobre Cal Teuler. La Goda, ja al terme d’Argençola, amb la seva esglesiola romànica repetidament visitada, es troba entre Plans de Ferran i Almenara i una persona que hi va néixer i en va marxar cap als anys 40, explicava que era una zona més rica que Santa Coloma perquè hi havia molta aigua i les cases van estar totes habitades. Ara, tan sols és habitada ocasionalment cal Teuler, les altres o bé estan enrunades o poc els hi falta. Fem un anar i tornar fins a la riera sota de la Goda, on un pedró ens indica que l’any 1929, un pagès de la Goda (Miquel Rabell Palau, de Cal Pere, de 39 anys) s’hi va ofegar. Un fet insòlit, ja que per aquest torrent de la Goda no hi passa pràcticament mai aigua. Però aquell any va ploure molt i la riera baixava a l’ample, el pagès la va voler travessar amb el carro, tot i l’advertència d’altres veïns de què no ho fes. No en va fer cas i finalment hi va passar i l’aigua se’l va endur.

Pugem fins a Cal Pere, per fer la parada per esmorzar. Es tracta d’una senzilla masia de planta rectangular de planta baixa, pis amb un balcó central i golfes. A la dovella central del portal hi ha la data de 1929, que ens indicaria alguna reforma realitzada. Està envoltada per camps de conreu i bosc amb bones vistes a tota la vall de la riera de laGoda. Acabats d’esmorzar i per fastiguejar, la pluja ens ve a visitar. Anoracs, capelines i paraigües i aquí no passa res.

            Abans d’arribar a la pista principal que va a Aguiló, deixem a la dretaCal Quildo, un conjunt de grans dimensions pràcticament tot en ruïnes. El fet que estigui envoltada de vegetació, dificulta la interpretació de possibles elements d’interès. Retornem al lloc d’inici tot baixant per la pista que passa per les ruïnes de Ca la Solana.