skip to Main Content

DE CLARIANA A ARGENÇOLA

DE CLARIANA A ARGENÇOLA

El nucli principal d’Argençola s’alça altiu dalt d’un turó de 768 m  i està format per un grup de cases disposades sobre el vessant de l’antic castell i l’església parroquial dedicada a Sant Llorenç que fou construïda aprofitant les pedres del castell del qual avui en resta molt poca cosa. Molt abans d’arribar-hi ja s’albira la seva silueta retallada. Argençola no és un lloc de pas, cal fer l’esforç d’apropar-s’hi i llavors el visitant es veu realment recompensat, encara més si s’hi arriba amb un cert esforç pujant-hi a peu des d’un dels seus nuclis de població: Clariana.

Els veterans del Club Excursionista Uecanoia, en nombre de 28, hi pujàrem el passat dijous 23 de maig, deixant els cotxes al mateix nucli de Clariana (460 ma.). Per pujar-hi obviàrem l’ampla carretera-pista sense asfaltar i enfilàrem el camí pel bosc (camí Vell d’Argençola) que, sortint del poble, passa per costat del cementiri i ascendeix per l’obaga de Mas Figuera, per sota del Pla de l’Escalivadai resseguint l’orografia del Torrent de Mas Riell, amb suau i continuada pujada però també amb diversos de trams curts però de fortes rampes, que ens fan dubtar si això de l’escalivada té un doble sentit. Però nosaltres, veterans, fem que la “manxa” respongui mesuradament, sense posar-la en punt desmesurat i fem realitat aquella dita prou coneguda de “camina i puja com un avi i arribaràs a dalt com un jove”. El camí en aquesta època i com algú ja va dir anys enrere (quan el férem el juny del 2011), és més propi de la verda Galícia que de la nostra Anoia de secà, després que la germana pluja ha fet el miracle. Boscos i arbredes ufanoses amb tota la gamma de tonalitats de verd gratificant per a la vista i els sentits.

Abans d’arribar a Argençola, després de l’indicador de la font dels Verdaguers a la llera  del torrent –que no hem sabut trobar-la-, a la dreta del camí fem parada a l’antic pou de gel o glaç, una construcció d’arquitectura rural ben curiosa, circular, molt ben feta, semblant a una barraca de vinya però enfondida, amb una entrada inferior en forma de túnel per a l’extracció. Actualment li manca la cúpula. Era un antic reservori i dispensadorde fred segles enrere, activitat coneguda des del 2000 aC. Esmorzem al seu costat.

Amb una darrera i forta pujada entre les cases que s’escampen esglaonades  i després d’un tram d’escales ens situem a la plaça davant l’església de Sant Llorenç d’Argençola i tot el seu entorn ben arranjat: la plaça, l’ajuntament nou, els miradors on es gaudeix d’una de les vistes més excepcionals de la Catalunya Central. Ens hi recreem.

Tot passant per davant de Can Sebastià amb els seus cavalls de fina estampa, Cal Jepet i Can Serrats amb les seves ovelles, retornem a Clariana per l’ampla carretera-pista que davalla fort, un xic monòtona i tediosa.

Matinal amb temps fantàstic, poc complicada però ben llarga per ser una passejada: 13,3 km, amb desnivell acumulat de 378 m

Back To Top
×Close search
Search