skip to Main Content

DE PUIGFERRERS al poble de PINÓS (Solsonès)

DE PUIGFERRERS Al Poble De PINÓS (Solsonès)

Dijous 11 de juliol 2019, última excursió abans del període de vacances. Sortida des de Can Sala, masia al peu de la carretera de Calaf–Vallmanya (BV-3002), passats 2 km del desviament que puja al Santuari de Pinós i 2,2 km. abans d’arribar a Vallmanya, al peu del tossal de Puigferrers. A l’altre costat de la carretera hi ha el cementiri de la masia amb la capella de la Mare de Déu de l’Avellana. Aparquem.

La masia de cal Sala de Vallmanya és avui dia una casa pairal amb una important activitat agropecuària. La veïna església familiar de Santa Maria de l’Avellana és sufragània de la de Pinós de Solsonès, a l’extrem SE del terme a la capçalera de la riera de Vallmanya; esmentada ja el 1270 però amb notícies històriques molt minses, fou reedificada el 1680 (o veiem a la llinda de la porta); conserva un molt notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu. L’actual edifici de planta rectangular i sense absis, està suportat per fins a tres contraforts – si realment es va refer l’any 1.680, ho van fer de forma maldestra deixant pràcticament oculta la traça romànica. Afirmem que conserva ben poca cosa del seu origen. Té un curiós campanar, romànic. Van inaugurar els treballs de restauració l’octubre de 2015 amb una festa, treballs que van consistir en el reforç dels contraforts i la restauració de les façanes laterals i frontals. Ens falla obtenir la clau per la visita interior.

Es puja al Tossal de Puigferrers (672 m) amb el seu castellot reformat o casal fortificat i sense acabar. L’itinerari continua per la Plana, ocupada per camps de cultiu, la Devesa, el barranc de Cal Xonic amb el balç i la font del Codina i per la Serreta i camí ben costerut s’arriba al cementiri de Pinós, amb la capella annexa de Santa Magdalena, que potser havia tingut funcions quasi parroquials i que només podem veure des de fora. Fa temps que els cementiris en massa llocs acostumen a estar tancats, és l’argument de la “seguretat” en llocs tan aïllats.

Pugem, també costa amunt, cap al poblet de Pinós que es troba en un destacat puig a 823 m.a. (no és el santuari, aquest cau sobre el poble a dalt de la carena de la serra, a 904 m.a.). El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç on se’ns facilita l’entrada, amb la data de 1747 a la porta; està coronada amb un campanar d’espadanya. Un carreró i la plaça de l’església conformen un conjunt monumental inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Respon a una típica construcció rural dels segles XVII i XVIII, formada per cases alineades, entre mitgeres, amb obertures gairebé totes amb llindes de pedra i algunes encara amb els arcs apuntats, habitades només els caps de setmana.

Baixem cap a la font i Mas de l’Hort i sempre per pista passant per la gran granja de Sapera-Miquel i per un tros de carretera asfaltada arribem de nou a Can Sala on tenim els cotxes.

Participants 24, més la gossa Pruna. Distancia recorreguda 9’8 km. Temps net de camí 2’35 h. Altitud min/màx. 606/818 m. Ascens total 303 m. Coordinació de Pere Torra i Joan Sellarès. Ara, oficialment, no ens retrobarem fins al setembre; que tingueu bones vacances !

Back To Top
×Close search
Search