Dijous Sant, passejada i bona esmorzada

Després d’una passejada d’uns cinc quilòmetres des de Vilanova del Camí per obrir la gana, el recent Dijous Sant 18 d’abril, els veterans ens aplegàrem en un esmorzar-sardinada. L’itinerari que férem fou passant per davant de l’Espai Jove de Can Muscons (masia del 1863 de titularitat pública recentment habilitat, que tingué portes obertes el darrer dilluns), seguint fins a la font del Cargol (o font del Prat de la Gitana) que ha passat per moltes vicissituds i que està situada al Torrent de Garrigosa, vers Cal Cabòries, Pla del Pare Mariano amb les restes de la torre construïda pel fundador de l’Ateneu Igualadí, Creu del Maginet (restauració de la original malmesa l’any 1936) al peu del camí de la Font Trobada i després seguint el riu per acabar a Cal Menjapalla de Vilanova.

Bé, en quan a la sardinada (en realitat arengades de la costa), ho assimilem de quan molt abans, els nostres pares i avis feien un àpat típic de bacallà; era allò de l’abstinència de carn i del dejuni, quan estava més generalitzat el respecte a la santedat del dia del Dijous Sant. A Catalunya havia estat festiu, no es treballava ni es cantava, hauria estat molt malvist qui ho hagués fet. Més recentment a migdia tancaven tot els comerços i s’aturava tot el trànsit rodat. Avui el trànsit és una disbauxa, en sortir tothom de vacances, la setmana santa ha passat a anomenar-se vacances de primavera, i aquest és el dijous de la mobilitat. Els avis fan d’avis més que mai, els viatgers omplen les carreteres, es busca el descans (?) al mar o a la muntanya. Que lluny que queda allò de ser el dia del silenci, d’anar a seguir monuments aquells ornaments aplicats als altars de les esglésies i assistir als oficis religiosos i processons. Com a aimant de la muntanya un servidor encara segueix la vella costum de aplegar farigola, perquè les herbes collides en aquest dia adquireixen la virtut de que es conserven tot l’any.

La sardinada participada per 16 veterans fou tot un èxit gràcies a la intervenció dels germans Costa Freixes de Cal Menjapalla, que hi posaren tota la seva dedicació i els seus medis. A les postres no hi faltaren les típiques mones i pastissos, i per sobre de tot el predomini del bon ambient.