Guimerà, Ciutadilla i La Bovera

Una matinal diferent, esportiva sí, però també cultural. Caminar per la comarca de l’Urgell, al límit amb la Segarra, suposa endinsar-nos al passat i conèixer pobles de pedra que transmeten la força del temps: Guimerà, un poble de pessebre. Ciutadilla un poble ennoblit pel seu castell. El Santuari de la Bovera i les restes del convent de Vallsanta. En pocs quilòmetres es pot descobrir i sentir un profund respecte per les generacions passades que els han donat forma i han sabut conservar-los. I això tot fent salut!.

Dijous 28 de novembre de 2019. Hem sortit de Guimerà (555 m.a.) pel camí de les Deveses (GR-3), seguint la vall del riu Corb amb la visió d’extenses esplanades de vinya recentment plantada, en direcció a Ciutadilla que és a poc més de 3,5 km. Ben aviat veiem a la nostra dreta, les nobles restes del santuari marià i antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallsanta, d’estil gòtic, construït durant el període 1345-1350, que fou enderrocat el 1706 per les tropes filipistes durant la guerra de Successió i ja fa molts anys que algú va endur-se’n pedres i avui condemnat a la desaparició.

Tot seguit ja destaca la mola del castell de Ciutadilla que s’alça en un punt estratègicament situata la part alta del poble. Antiga fortalesa medieval del segle XI amb elements posteriors romànics i gòtics, transformat en palau renaixentista residencial al segle XVI, amb una torre mestra quadrangular de 7 plantes, amb matacà i finestrals renaixentistes. Començà a enderrocar-se el 1908, el temps feu la resta i ara es troba encara en procés de restauració i amb visites concertades de pagament. Baixem al poble perdavant l’església parroquial gòtica de Sant Miquel i la plaça del Marquès és un bon lloc per esmorzar-hi.

El retorn a Guimerà es fa pels Pans de Cellerspassant pel Santuari de Santa Maria de la Bovera, cenobi vinculat a l’ordre femenina del Císter, en un dels indrets més estimats del poble i de la contrada. És dalt d’un turó, des d’on es divisa el paisatge de la comarca i té una zona de pícnic i d’esbarjo. Al costat de l’església actual amb pintures d’estuc policromat a l’interior i dins la casa de l’ermità, on se’ns facilita l’entrada, s’hi guarda part d’un primitiu claustre romànic del segle XII. Tot l’entorn del conjunt està molt ben arranjat i cuidat.

Tot passant a frec de cal Sebastianet, entrem a la part alta del poble de Guimerà, on es troba l’antiga fortalesa amb la torre esventrada de guaita i defensa, al damunt d’un fit de roca viva. Als peus de l’església gòtica, aviat davallem per les ziga-zagues dels estrets carrerons amb cases pont i escuts a les façanes, porxos, arcs, finestres i portalades amb notables decoracions. Destaquem els “aubalços”, que és com anomenen els porxos del carrer Major, sobre la plaça Major. Tot plegat, els racons tenen com hem dit, un aire pessebrístic i és un exemple magnífic del que podem anomenar la urbanització d’un coster en els segles XII-XIV. Fou declarat Conjunt històric-artístic el 1975 i popularment es coneix com “el nou de copes” per l’amuntegament de cases unes sobre les altres