Itinerari de les Casserres (Baix Berguedà)

Itinerari circular al voltant del poble de Casserres (Baix Berguedà).
Es comença per resseguir la part noble del carrer Major i baixa a la zona dels horts tot recorrent part del Sender de les Fonts. Passa per l’auster brollador de la Fonteta i seguidament la Font Gran que abasteix als antics rentadors. Ja sortint de les cases, segueix un bonic caminet per arribar prop de la Font de la Salut i després a la zona esportiva de Casserres.
Immediatament, en plena zona de sembrats, va resseguint camins d’abast per vorejar masos fins arribar a Ca l’Escaler (turisme rural), baixar a la seva malmesa font i, en poc, ens trobem amb la grandiosa balma amb edificacions sota-roca, objectiu principal de l’excursió.
Tot i que localment és força coneguda a Casserres i altres poblacions del Baix Berguedà, la Balma obrada coneguda com de les Set Portes –actualment en resten cinc–conserva una de les restes de parets, murs i distribucions interiors més importants de Catalunya. També és coneguda com a Balma del Calau (per la proximitat d’aquesta casa) i pel Cafè de les Set Portes. Aquest darrer topònim, per comparar-lo malintencionadament amb el cèlebre local modernista a Barcelona. La balma queda sota una cinglera semicircular que forma una visera gegant en una fondalada del torrent prop de Cal Escaler. Ocupa un a llargada de 50 m i una fondària de 12 m. L’espai interior està compartimentat en estances, com estable, habitacles, rebost i un forn en molt bon estat. Habitada des del paleolític, en les guerres carlines va ser utilitzada com a presó i fins a meitat del segle XX (1946) va ser habitada per 7 famílies. Habitatge paleolític, refugi durant guerres, presó durant les carlinades, masia troglodítica… ara un racó molt curiós de visitar.
Sortint de la zona d’edificació i seguint un senderó, ens trobem ben aviat amb un abundós embassament d’aigua que fa joia de contemplar. Hi esmorzem.
Després de resseguir camins i vorejar algun mas s’arriba al Roc de la Mel, d’una singular macro forma arrodonida que presenta, per la cara nord, tretze forats de petites dimensions de factura antròpica rebaixats a la pedra en forma de graons. S’hi pot accedir a la part superior per aquestes micro-escales amb l’ajuda d’unes cordes que hi resten penjades. Forma part d’un conjunt de 5 blocs de pedra sorrenca, dels quals n’és el més destacable. Sembla ser que el nom li ve per la gran quantitat d’arnes d’abelles que hi havia als voltants.
Després d’un tram asfaltat, pel Camí de Cardona i passant per Cal Genic,s’arriba a la majestuosa Alzina dels Colls. Aquest arbre, també anomenat Alzina Grossa, és la carrasca amb més biomassa i un dels arbres amb més amplada de Catalunya. El seu port és realment enorme i amplíssim, destacant isolada entremig dels prats de conreu de secà en una imatge idíl•lica de l’arbre-aixopluc voltat de cultius. L’incendi que afectà el Berguedà el juliol de 1994 en va socarrimar part de la capçada, però posteriorment rebrotà normalment. És un arbre catalogat i protegit i les seves mides son: Perímetre del tronc a 1,30 m d’alçada: 4,13 m. Perímetre de la base del tronc: 7,59 m. Alçada: 22,38. Amplada capçada: 32,73 m.
Deixant enrere aquest excel•lent exemplar natural, ja albirem de nou Casserres en una de les seves millors vistes, i en un quilòmetre escàs arribem de nou al centre Casserres.