LA SEGARRA i ELS SEUS CASTELLS
Dijous 19 de setembre. L’autocar-que condueix en David- ens deixa al poble de Florejacs.Era la capital de l’antic municipi del seu nom, abans de fusionar-se amb el de Torrefeta. Està situat 490 m. sobre el nivell del mar. El nucli antic edificat sobre un territori rocós, és format per diversos carrerons, alguns dels quals coberts amb arcs ogivals. Fora del clos antic, en un lloc més elevat, s’alça l’antic castell de Florejacs, que ja consta en documents de l’any 1099.L’estructura del primitiu castell medieval pràcticament no s’ha conservat, ja que en el segle XVI es reformà i es convertí en un casal senyorial que conserva, però, elements medievals i una alta torre de defensa emmerletada, de planta rectangular, com també els murs atalussats de la muralla. El castell obrí, el 1993, les seves portes al públic.
Gràcies a la senyora Patricia, que hem hagut de fer matinar, visitem l’església de Santa Maria, de factura classicitzant, amb campanar modern de planta octogonal que porta la data de 1841. Els ‘diners d’Amèrica’ permeteren aixecar l’església de cap i de nou, damunt l’edifici anterior, possiblement romànic ja que està documentat des de l’any 1075.
A uns 3 km ens aturem a la Masia Vilalta, una casa construïda al any 1897, amb el propòsit de conrear les terres sense la necessitat de desplaçar-se des del poble, posteriorment la família es va quedar a viure-hi la resta de l’any. Al 1998 es va procedir a reformar l’edifici donant-li un ús més pràctic, d’acord amb les necessitats actuals. En un primer moment va ser residència de caçadors, i a partir del 2006 oficia com casa rural.
Uns 2 km més enllà nova aturada a l’ermita de Sant Magí, bonica mostra de religiositat popular, que fou reconstruïda als anys 60 pels veïns del proper poble de Guardiola (que queda pocs centenars de metres al Nord), que hi celebren anualment una romeria. El conjunt de l’ermita, la creude terme (o pilar-oratori) sobre un plint escalonati la font, està emplaçat en un creuament de camins. La seva construcció és de l’any 1796 i per una placa que hi ha en una de les parets sabem que l’any 1966 fou arreglada mitjançant l’ajuda de l’associació de caçadors. Un bon espai i una de les poques ombres, per esmorzar-hi.
Al km 7’8 del recorregut arribem a Sant Pere del castell de les Sitges. És una església romànica amb un campanar d’espadanya de dos ulls. És llastimós l’estat actual d’abandonament quan podria ser una joia de l’arquitectura. Està situada al costat del castell de les Sitges i de l’antic llogarret de les Sitges tot ell ben enrunat. El castell és d’estil romànic i gòtic, una petita fortalesa residencial de planta rectangular que data del segle XI.Conserva un aspecte genuïnament medieval, amb esvelta torre d’homenatge al centre del conjunt amb més de 20 metres d’alçada i envoltada per una muralla que tanca el recinte. Exteriorment, demostra la seva funció defensiva i exhibeix una aparença guerrera, donada per dos elements principals: la magnífica torre mestra rematada per merlets i la murallada atalussada, que conserva diverses espitlleres i restes d’un matacà sobre la porta principal. A la dècada del 2010 el castell es presentà al públic amb regularitat, per primera vegada en deu segles d’història, amb vocació d’esdevenir nucli de promoció d’esdeveniments culturals, lúdics i socials. L’interior ens revela un seguit d’àmbits senyorials que el fan un model prototípic del castell-palau gòtic. Constitueix un monument si bé conservat, però hi resta encara molt treball de rehabilitació. Ens guia la visita el Sr. Armand Forcat.
Arrodonim la matinal amb un anar i tornar a Vilamajor, on al centre d’una plaça hi ha la torre mestra de 14 m d’alçada i 6 m de diàmetre, ben restaurada de les restes de l’antic castell del segle XI.
