Les cent fonts i el Mirador de la pena

Avui, 16 de gener de 2020, ens hem mogut pel Bosc de Poblet, a les Muntanyes de Prades. I, encara més concretament, pel terme de l’Espluga de Francolí, on encara són visibles els estralls ocasionats per la riuada. La caminada –d’11 km- ha arrencat de l’aparcament de l’ermita de la Santíssima Trinitat per a ascendir, ara per corriols, ara per pistes més amples, però sempre en dret pendent, fins al peu del Puntal del Vent, una penya que forma part del Roquer del Penitent, on es troba el primer punt d’interès.

La particular geologia del lloc provoca que l’aigua provinent dels cingles calcaris aflori a la superfície donant lloc a surgències constants i cabaloses. A finals del s. XIX, la superiora de les Filles de la Caritat, va impulsar amb èxit la canalització d’aquestes aigües per a subministrar-les a la població. Durant bona part del s. XX, el Comellar de les Cent Fonts es va caracteritzar per la paret de pedra que es va construir –encara visible-, a la part inferior de la qual s’hi va instal·lar gran nombre de brolladors. Actualment, aquests brolladors romanen enfonsats sota el terreny i l’aigua només és visible en una font que hi ha a l’altra banda de la pista, per sota del seu nivell.

Prop de la Font del Deport, hi ha la Casa Forestal de la Pena, un edifici modernista construït per a ser residència de l’enginyer que va dirigir les tasques de reforestació de la zona a principis del s. XX, molt malmesa a partir de la desamortització de Mendizábal quan els monjos de Poblet van perdre la propietat del monestir i del bosc. La ràbia dels veïns, continguda durant segles de disputes amb el cenobi per l’explotació del bosc, es va desfermar aleshores en forma de tala indiscriminada. Mentre es construïa la casa, l’enginyer va viure al pou de gel que hi ha molt a prop, una espectacular estructura preexistent que fou habilitada a l’efecte. Al lloc hi havia hagut un assentament romà i, posteriorment, una granja dels monjos.