skip to Main Content

Pel PARC NATURAL DEL CORREDOR (MARESME)

Pel PARC NATURAL DEL CORREDOR (MARESME)

El massís del Montnegre i el del Corredor, conformen un parc naturalna veritable descoberta per als amants de la natura i de les caminades. La diferència entre els dos massissos es manifesta sobretot en la vegetació i també en els relleus. Si el Corredor, amb accidents geogràfics més suaus, està poblat de pins pinyers, al Montnegre, més abrupte, hi abunda la vegetació de ribera i les espècies de clima més humit, roures, alzines, faig…

El dijous 4 d’abril, els veterans férem una travessa per la part del Parc del Corredor, començant des del Camp de la Comtessa, un cop passada la urbanització Can Massuet del Far,al terme de Dosrius, on ens deixa l’autocar. Des d’aquí férem la travessa a peu fins a Vallgorguina tot seguint el sender GR 92 molt ben senyalitzat, que passa pel santuari del Corredor. Els desnivells són moderats llevat del tram final que puja al Corredor (657 m) per unes zones d’atapeïts boscos molt cuidatsi de gran valor ecològic.

Enmig de sureres, pins pinyers, roures i verdes catifes, tot passant per l’Àrea d’Esplai del Corredor, després d’una hora i mitja s’arriba al Santuari de la Mare de Déu del Corredorque es troba al mig d’una planura que culmina la serra, en un indret de gran bellesa paisatgística. És d’estil gòtic tardà i fou bastit a finals del segle XVI. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets. Dedicat a la Mare de Déu dels Socors, és un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l’aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme. Hi esmorzem.

El descens és, evitant la gran pista, per una varietat de camins (el SL-C72 i C71 amb indicadors blanc i verd) i alguns corriols agrestos i selvàtics. Tenim una bonica visió del Montseny emblanquinat per la neu caiguda el dia abans. Passem per El Trull i Can Pradell de la Serra i ja en vistes de Vallgorguina, vora del Vallès Oriental, fem un anar i tornar per la capella de Santa Eulàlia de Tapioles, en desús i bona part en ruïnes, e de la part més antiga només conserva l’absis que probablement data del segle XII. Va quedar deshabitada i sense culte el 1373fins al segle XVII que es tornà  a habilitar l’església i es reformà afegint-hi algunes dependències. Té un curiós campanar de planta quadrada.

A prop és molt interessant visitar el Dolmen de Vallgorguina també dit de la Pedra Gentil,el més conegut del país, situat ja prop del municipi de Vallgorguina. Ha generat molts mites, des de temps immemorials ha estat un lloc relacionat amb bruixes i aquelarres (reunions i rituals de bruixes). En l’actualitat segueix sent un lloc molt freqüentat per ocultistes i adeptes a diferents pràctiques màgiques. Està format per 7 megàlits verticals, que suporten un gran bloc megalític superior horitzontal. Poc es coneix de la verdadera història del dolmen, ja que mai ha estat excavat o documentat arqueològicament; es creu que fou construït entre el 3500 a. C y el 2000 a. C.Entre la poca documentació existent, figura que en 1855 es féu una restauració del dolmen. La tradició diu que era “el punt d’ encontre de totes les bruixes de la comarca des de temps immemorials”, de fet, la denominació de Gentil és perquè s’hi realitzaven rituals pagans. Hi coincidim amb un grup de menuts escolars. I l’excursió acaba amb un dinar a Sant Celoni.

Back To Top
×Close search
Search