skip to Main Content

Per la serra de Castelltallat

Per La Serra De Castelltallat

La Serra de Castelltallat és una llarga carena amb una alçada màxima de gairebé mil metres, situada entre l’oest del Bages i el sud del Solsonès. La població esta molt disseminada en cases de pagès aïllades entre feixes de conreu i bosc i gairebé totes pertanyen a la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. Ja vàrem anar-hi fa un temps (el 5 de març de 2015) des de Fonollosa. Recordem que l’esglé­sia, les ruïnes del castell i l’Observatori Astronòmic formen un conjunt al cap d’un turó de 910 m d’altitud.

El dijous 13 de juny hi férem una bona caminada de forts pendents i desnivells, aquesta vegada des del peu del Puig de la Creu Escapçada, arribant-hi passant per Calaf, la C25 sortida 114, la BV-3008 direcció Fonollosa i desviament direcció a Castelltallat. Aparquem en un lloc a 808 m.a. on unes escales amb baranes de fusta permeten accedir a l’escultura recordatori que reprodueix en part el que era una creu termal anomenada la Creu Escapçada que hi havia al Puig del mateix nom (875 m) malmesa durant la guerra civil i escapçada d’un braç.

Des d’aquest indret, fem un anar i tornar al dolmen de Castelltallat, element funerari d’època prehistòrica amb funció de sepulcre col·lectiu. Seguidament a mesura que anem descendint amb moltes giravoltes en direcció a la masia de la Rovira obser­vem un panorama que havia estat una grandiosa massa forestal que donava a Castelltallat un prestigi pel seu patrimoni natu­ral, però els paorosos incendis de 1994 i 1998 van reduir la superfície arbrada, de la que encara se’n conserven alguns airosos pins que van sobreviure, contribuint a un canvi ra­dical del seu paisatge. Aquests boscos han estat sempre dominats per pinedes de pinassa intercalades amb alguns rodals de roures i alzines i algun peu de pi roig. Principalment se’n aprofitava la fusta, utilitzada a partir dels anys 50 principalment per a la construcció i per fer posts per telefonia i llum. Després del foc, i especialment a les zones de solana, hi apareixen brolles arbustives i també coscollars. Vint anys després, els rebrots d’alzines i rou­res tenen bona alçada i ha crescut el planter d’espessa pinassa autòctona. La vida continua. Amb el fort descens el paisatge canvia i al barranc de Semíses torna frondós, feréstec i salvatge.Es fa un anar i tornar a una de les fonts amagades, la de Vilalta, treballada amb arcada de pedra. Arribats a la Rovira hi esmorzem.

Després de travessar la carretera BV-3003 que ve de Callús, la caminada continuaa Sant Cristòfol de la Figuera (692 m), que presideix las vall del Puig. Ésuna església romànica a costat del mas del mateix nom, amb grans  granges i la casa rural de Cal Masover. El mas és una gran construcció pairal de dos cossos units, amb un gran portal adovellat.L’església és un edifici religiós adossat a la masia. És un temple petitó que presenta una nau rectangular amb absis semi-circular. De fet és una església fortificada amb un cos superior per damunt la nau que conserva els merlets i espitlleres de l’època de construcció. El campanar de torre és posterior. Va ser restaurada a principis del segle XXI i interiorment,on se’ns facilita l’entrada, està molt arreglada. La capella té uns Goigs dedicats que canten en una de les estrofes: “De tota la comarca venen, a vostra santa Capella, i a Figuera la tenen, per consol de tota aquella; per curar de tots dolors, vos prenen per advocat”.

Ara resta encara una bona pujada fins on tenim els cotxes tot passant per Cal Muntaner.

Back To Top
×Close search
Search