skip to Main Content

RUTA ENTRE MASQUEFA i ELS HOSTALETS

RUTA ENTRE MASQUEFA I ELS HOSTALETS

Masquefa es troba a una altitud mitjana de 256 metres sobre el nivell del mar, mentre que la cota més elevada, a 339 metres, està localitzada a la part nord-oest del terme, en la confluència amb el municipi d’Hostalets de Pierola.

Llarga ruta (i força exigent pels desnivells que provoquen els torrents i les rieres) feta el dijous 12 de setembre transcorre entre vinyes imolt bosc, sempre sota l’atenta mirada de la muntanya de Montserrat que ens acompanyarà en la major part del traçat.Passegem pel cor de la Serra de l’Ocata i la Serra de la Font de l’Ocata, des d’on podrem contemplar un mosaic de paisatges de caràcter eminentment agrícola situats al llindar del bosc ens transportarà a èpoques passades on el camp i la vinya foren importants motors econòmics de la regió.

A poc de la sortida des del cementiri de Masquefa passem pel bosc de les Moreres, una zona frescal a tocar de la riera, amb arbres envellits de grans dimensions i amb troncs on totes les branques neixen del mateix punt.

Fa més de 36 milions d’anys existí un mar interior que ocupava la plana central de Catalunya. L’aixecament de serralades com els Pirineus i la Serralada Litoral el van restringir fins que finalment es va assecar i va acabar desapareixent. Durant aquest llarg període nombrosos rius van desguassar–hi les seves aigües i és per això que en aquest sector el relleu està format per dipòsits al·luvials d’origen fluvial. Transitant per la llera de les rieres, fàcilment podem observar talussos d’aquests materials, formats per còdols, conglomerats i argiles vermelles.

En el camí a Hostalets de Pierola trobem la font de l’OCATA, que tot i estar dins el terme d’Els Hostaletsperdura en la ment dels masquefins degut al lligam tradicional dels seus avantpassats. Disposa d’una glorieta d’estil modernista, amb una coberta puntxeguda de teules a quatre aigües. La font, molt ensulsiada,  està a sota i a peu del mur, al costat d’unes escales de la glorieta. Hi esmorzem.

A la nostra dreta, més enllà de les vinyes, queda l’abocador controlat de Can Mata.Ara fa uns 17 anysel municipi adquirí fama internacional degut a descobrir-hi un fòssil de primat del Miocè que fou nomenat Pierolapithecuscatalaunicus, popularment més conegut com a Pau. Es va recuperar el crani i d’altres restes, que sumaren fins a 84 un cop acabades les excavacions uns mesos després.

Arribem fins el cementiri, la deixalleria i el Polígon Industrial Camp de la Serra dels Hostalets de Pierola.Retorn més monòton i avorridor per la Serra d’en Pujades, per can Pujades i Can Bartomeu, i ja al final del recorregut per l’església romànica de Sant Pere i Santa Creu(coneguda popularment com a Cementiri Vell). Està situada en un espadat entre el Torrent del Cementiri i la riera, a uns cinc-centes metres del poble de Masquefa del qual fou parròquia fins l’any 1879. L’edifici que ha pervingut fins als nostres dies fou edificat a finals de segle XII o començaments del segle XIII. La seva ubicació geogràfica és privilegiada, ja que permet una visió completa de la muntanya de Montserrat per la seva vessant meridional. Està documentada des de l’any 963. Consta d’una nau única coberta amb volta de canó capçada amb absis semicircular i té un destacat i modern campanar de planta quadrada encastat al mur sud.

Pels interessats en les estadístiques direm: Participants 24. Distància 13’2 km. Ascens acumulat 333 m. Temps net 3 hores i mitja. Coordinadors Pere Victori i Josep M. Esteban

Back To Top
×Close search
Search